L'Escola Cossetània

A falta de temps per escriure recupero algun escrit dels que he fet.

Vaig dir que en aquest bloc parlaria d'Escola - de no fer-ho el nom no tindria sentit - i en aquest escrit que transcric a continuació parlo de la meva escola, de la que vaig anar durant 14 anys, de l'Escola Cossetània. Ho vaig escriure l'any 2007. I ho vaig escriure perquè des de l'Escola em varen demanar que participés en la redacció d'un llibre que commemorés el seu 40è aniversari. El llibre és un recull de vivències en 1a persona sobre l'Escola.

En el meu explico què va significar per a mi l'Escola Cossetània i apunto què és el que crec que és i ha de ser una escola:
EL COSSETÀNIA, UNA ESCOLA CIUTADANA

Tinc 28 anys, miro enrera i observo que un comú denominador de la meva primera meitat de vida és l’Escola Cossetània. L’Escola significa molts records, moltes aventures, moltes amistats i moltes persones... sobretot persones. Amb el temps he constatat que a l’Escola Cossetània li interessen les persones, especialment les més menudes, els infants.

Tant és si en les aventures d’un infant a l’Escola Cossetània aquest adquireix o no uns coneixements que en el futur el permetran ser arquitecte, enginyer o periodista; a l’Escola Cossetània s’educa a l’infant perquè esdevingui una persona espavilada, enginyosa i amb els recursos i virtuts per fer via i no quedar-se a l’estacada.

I, a més, ho fa educant persones perquè esdevinguin ciutadans i tinguin consciència de ciutadania com a quelcom a construir col·lectivament, amb compromís, amb respecte, amb democràcia, amb llibertat.

D’ençà que he descobert el món de l’educació a partir de participar d’un projecte tant interessant, viu i feliç com és un Esplai he entès el perquè de les Assemblees de Classe, les crítiques, les felicitacions, les preguntes i les propostes; he entès la Festa de la Primavera, la manera de viure el carnaval, els pessebres vivents de Nadal i, sobretot, el perquè de les Colònies.

Es fa difícil parlar de l’Escola sense omplir pàgines i pàgines; aquestes paraules són una manera com una altra de reconèixer al Cossetània el què fa i, sobretot, agrair-li el què ha fet per mi.

Arcadi Corominas Baig
Ex-alumne