A l'Escola amb bicicleta

El Gespeta i Pa de Motllo es preinscriu a la Quebrantahuesos

2011-12-20T13:47:00.000-08:00

Enguany el Club Gespeta i Pa de Motllo hem tornat a fer la preinscripció a la Quebrantahuesos. I, aquest any, entre els onze valents que ho han fet hi sóc jo.

La Quebrantahuesos és una marxa cicloturista que surt i acaba a Sabiñánigo (Huesca), i té un recorregut de 210 kms a realitzar en un dia i amb la pujada a quatre ports de muntanya (Puerto de Somport, Col de Marie-Blanque, Pourtalet i Hoz de Jaca)

Per llegir-ne més i veure la prova que això és real llegiu aquí.

Recorregut de la Quebrantahuesos

Crònica ciclista del pont: 4a i última part

2011-12-15T14:44:00.000-08:00

I amb tota la feina feta, i ben feta, passejant per Berga em vaig topar amb una sorpresa inesperada.

Va ser el mateix dissabte de la pujada a Rasos que vam entrar a una llibreria del Carrer Major de Berga. I allí, quan ja marxàvem, vaig trobar aquesta joia de llibre o guia que buscava feia temps i que no trobava enlloc. Un llibre amb dues rutes diferents per creuar els Pirineus des del Cap de Creus a Hondarribia, una per la part espanyola i una altra per la part francesa.

Aquesta és la portada del llibre en qüestió, que ha escrit en Javier Sánchez-Beaskoetxea. I que, òbviament em vaig comprar... bé, per ser sincers, me'l va regalar l'Anna.

Ara mateix és com un somni poder agafar la bici, disposar de set o vuit dies, carregar alforges i anar a fer quilòmetres per creuar els Pirineus... però ja se sap, a vegades els somnis es fan realitat. I topar-te amb aquesta joia de manera atzarosa el dia que has assolit un repte pot voler dir quelcom, no? Serà un nou repte? Ja ho veurem.

Crònica Ciclista del Pont: 3a part (Rasos)

2011-12-14T13:54:00.000-08:00

Quan en una setmana has fet 130 kms amb la bicicleta i ja fa un dia que no la treus a pasturar t'envaeix aquella sensació que el cos et demana tornar a vestir-te el coulotte i el trajo i tornar a sortir. Aquesta era la sensació que vaig tenir el dia 10 de desembre quan em vaig llevar, però lluny d'obeïr-la de seguida em vaig preparar un bon esmorzar a base de llesques de pa amb pernil dolç i suc de taronja. Per sortir amb bicicleta has d'anar ben alimentat i hidratat.

Un cop plena la panxa ja podia deixar-me anar i afrontar el repte més important dels darrers mesos amb la bicicleta: Pujar a Rasos de Peguera.

Fa molts anys, quan encara no era major d'edat i practicava el ciclisme a dojo, ja vaig intentar arribar a dalt de Rasos de Peguera. Aleshores vaig fracassar estrepitosament, no vaig recòrrer ni cinc quilòmetres. Estava més fort físicament, però no tenia tanta capacitat de patiment. I per afrontar aquest coll en cal.

En Frederic Ràfols diu de Rasos de Peguera a la seva Guia de Colls de Catalunya, Andorra i Balears el que es transcriu a continuació:

"Un altre gegant del Berguedà, molt dur, llarg, sense descansos apreciables i amb un desnivell constant superior al 7%. Els Rasos és d'aquelles pujades aparentment civilitzades però que t'asfixien poc a poc, sense descans. (...)
Més de 16kms a un 7,4% de mitjana per superar més de 1200 metres de desnivell, una ascensió que, sens dubte, se'ns farà llarga i penosa (...) "

Recordava l'experiència de l'intent frustrat i no vaig voler còrrer el risc immediat d'haver de fer mitja volta. Els primers deu quilòmetres (cinc per arribar a l'inici de la pujada i els cinc primers de pujada) vaig poder dosificar bé. A partir d'aquí i fins el km 18 vaig començar a patir de valent però les forces i el patiment van començar a minvar considerablement. En aquest punt vaig estar temptat de deixar-ho còrrer en dues ocasions. Però l'arribada a Espinalvet primer i l'arribada al Pi de les Tres Branques després em van donar ànim per continuar.

I a partir del km 18 (ull, el que marcava el meu crono) les rampes comencen a empinar-se encara més i el patiment s'accentua, però penses que només queden 4 kms i que estàs tant a prop que val la pena arribar al límit de les teves forces. Així que cal aixecar-se i fer un esforç.

Per cert, durant la pujada hi ha un altre pensament que em perfora el cap i em fa continuar amunt. Que avui hi ha Madrid - Barça i que si no arribo a dalt pot ser un mal presagi. I m'aixeco del seient i faig un esforç.

I al km 22 i escaig arribes. I a dalt t'hi espera un rètol que indica l'altitud (1892m), uns turistes de cap de setmana i uns grups de boletaires. I cap d'aquestes persones ha tingut l'ocurrència de pujar-hi com jo, tots ho han fet amb cotxe... I, estranyament, això et reconforta.

I també t'hi espera una estampa ben bonica, tota la Catalunya central amb un tupit mar de núvols sobre el que únicament hi sobresurt Montserrat.

Repte assolit, tant sols queda baixar... tota la roba que minuts abans et sobrava ara la consideres poca i agafes un fred de collons. Què hi farem. Després de 44 kms i escaig arribo de nou a Avià i em poso a cuinar espaguettis. Necessito recuperar forces.

Ah, i el Barça va tornar a assaltar el Bernabeu. Dia rodó.

Crònica Ciclista del Pont: 2a part

2011-12-13T13:36:00.000-08:00

Quan ets a Avià, un poblet relativament petit de la comarca del Berguedà a 3kms de Berga, amb quatre dies ben bons per davant, amb previsions meteorològiques prou bones, amb la possibilitat de llevar-te tard perquè estàs gaudint d'uns dies sense fills i amb la bicicleta a mà, et pots plantejar fer alguna sortida interessant i, fins hi tot, marcar-te algun repte suculent i interessant.

I això és el què vaig fer el dia 8 de desembre. Llevar-me tard, acabar de concretar objectius biciclistes, decidir que aquest dia serviria per aclimatar-me a una altura diferent a la de Vilanova i rodar sense grans dificultats muntanyoses. Vaig decidir fer Avià-Solsona i tornar per la mateixa carretera, que al bikeroutetoaster donava uns 40kms anar i 40 més per tornar.

La veritat és que vaig encertar de ple. La carretera, la C-26, és ideal per la pràctica de la bicicleta de carretera. Ho és perquè està ben asfaltada, perquè està molt transitada de ciclistes i està molt poc transitada per cotxes... ideal, vaja. I, a sobre, amb una vegetació boscosa a banda i banda abundant i verda. Això si, el tram Avià - Solsona és un autèntic trencacames. Almenys per a mi.

L'anar va ser lleuger i tranquil, les forces em van acompanyar i després de superar una pujada final de l'estil de la de Canyelles vaig arribar a Solsona després de fer 38 kms i mig. El retorn va ser més complicat i les forces varen començar a flaquejar en els darrers 10 kms. Això si, al final vaig cobrir els 77 kms amb 3 hores i 20 minutets.

Una excursió magnífica si esteu pel Berguedà o pel Solsonès i no teniu ganes de salvar grans desnivells (400m). Us la recomano.

Crònica ciclista del Pont: 1a part

2011-12-11T08:48:00.000-08:00

Quan ets a la falda de Montserrat, amb quatre dies ben bons per davant, amb previsions meteorològiques favorables, amb una terrassa i un pati amb vistes incomparables de Montserrat, i (el que és més important) amb la bicicleta a l'abast, no et pots resistir.

I no et resisteixes, el tercer dia que et lleves, esmorzes fort, et vesteixes, comproves que les rodes estiguin ben inflades, omples el bidonet d'aigua i som-hi a pedalar.

Estic a Sant Cristòfol i després d'un km de pujada severa arribo a la carretera que després d'un descens de 6 kms aproximadament em portarà a Castellbell i el Vilar. Aquest és un municipi dels típics que boreja el Llobregat, tres nuclis que fan del poble un entramat urbanístic allargat. Surto del municipi per l'antiga carretera que va vorejant el riu i, al cap de tres kms o quatre kms em planto a Monistrol; llest per iniciar l'ascens.

Agafo el mític gir a la dreta i inicio l'escalada. Avui l'afronto per tercera vegada i ho faig amb la clara intenció de fer més quilometratge que el de pujada a Montserrat. Per això i perquè la setmana és llarga i al cap de dos dies em trasllado al Berguedà, també amb la bici, em plantejo no buscar mitja ni forçar la màquina.

Són vuit quilòmetres de pujada que després de fer-los dues vegades en menys d'un any ja em sé de memòria. Per tant, és una pujada excel·lent per recuperar cames després de quasi un mes sense agafar la bici, i fer quelcom de meritori (ull, la pujada a Montserrat està referenciada en el llibre Guia de Colls de Catalunya, Andorra i Balears de Frederic Ràfols, un il·lustre vilanoví)

Durant la pujada és pertinent explicar que em sobrepassa un company ciclista que, a diferència de mi, encara té ànims de fer mofa sobre els nostres gustos esportius i els recorreguts escollits. Òbviament ni li vaig veure la cara i el culet doncs durant uns segons. Anava fletxat el paio. Potser no va ni escoltar la meva resposta. Val a dir que, abans de coronar, jo també vaig avançar un grup de tres ciclistes... sorprenent!

A dalt em menjo una mica de barreta energètica, bec un glop d'aigua i tornem-hi. Porto uns 24 kms a les cames i, com a mínim els vull duplicar. A la sortida del pàrquing del Monestir desestimo baixar fins a Monistrol i agafo la carretera de mà esquerra que es dirigeix a Santa Cecília i al Bruc. Molt recomenable malgrat que és d'aquella que els meus companys del Gespeta i Pa de Motllo dirien que és un falso llano, és a dir, és un puja i baixa de nassos que m'exigeix pujar pinyons i cames. Però si, és molt recomanable gràcies a les bones vistes que té.

Al cap d'uns nou o deu quilòmetres arribo a una que, a mà esquerra et dirigeixes al Bruc i, a mà dreta direcció a Manresa. Trio, a contracor, l'opció de la dreta i inicio un descens que al cap de 6 kms em conduirà al trencall cap a Marganell, el proper poble pel qual passo. D'allí, cap a Sant Cristòfol via una pujadeta de tres kms.

En fi, 50 kms que em serveixen per anar obrint boca de cara a una segona part de setmana més que interessant i amb objectius suculents.

Arròs de Bacallà

2011-12-01T05:36:00.000-08:00

A casa som del bon menjar, del bon beure també, però fonamentalment del bon menjar. Som d'aquells que ens creiem alló del "Menjar és un plaer"; fins hi tot en Bernat (1 anyet) sembla que ho tingui interioritzat. Res a objectar, només que quan ets de complexió forta aquesta característica nostra et crea un problema de volum.

Així que ens ho mirem una miqueta i durant la setmana ens cuidem una miqueta. Això vol dir menjar malament? Home, no necessàriament! De fet, la meva primera recepta que penjaré al bloc la vaig treure d'un receptari de dietista, i és la d'arròs de bacallà.

Com es pot constatar vam acompanyar l'arròs amb un Llàgrimes de Tardor blanc.

Per fer l'arròs de bacallà de dieta per a quatre persones el que primer farem és tallar a daus ben petits tres o quatre grans d'all prèviament pelats, naturalment. A continuació ratllarem una ceba i tallarem a daus ben petits tres pastanagues prèviament pelades.

Un cop tenim aquests tres primers ingredients preparats podem iniciar la cocció. En una cassola amb un raig d'oli ben calent hi tirarem l'all trossejat. Jo no paro de moure'l amb una espàtula de fusta (que l'altre dia em van dir que era més higiènic fer-ne servir una de silicona, però jo faig servir el que sempre he vist a casa) per evitar que es cremi. Un cop està dauradet hi afegim la ceba ratllada i remourem perquè es barregi amb l'all.

A foc lent i amb la cassola tapada deixarem que es vagi fent la ceba i un cop comenci a estar ben toba i amb una mica de color hi afegim la pastanaga. A partir d'aquí seguiu el que més us convingui de les següents dues opcions en el cas que veieu que els aliments s'hagin menjat l'oli. Podeu afegir-ne més o podeu afegir-hi una micona d'aigua (opció de dieta) i que la pastanaga es bulli més que no es fregeixi.

Paral·lelament a la cocció de la ceba i companyia, trossejarem el bacallà dessalat. Aproximadament uns 100gr per persona, però vosaltres mateixos. Jo el tallo ben petit (segurament és perquè no sóc un amant del bacallà i prefereixo no haver-hi de batallar gaire).

Un cop la pastanaga ja està feta hi afegirem el bacallà i el deixarem que es cogui a foc lent com fins ara però ja sense la tapa a la cassola. Un cop el bacallà té aquell color que el delata com a fet jo sempre hi afegeixo una mica de tomàquet triturat (pot ser de pot, jo sempre faig servir un quart o un terç del pot) i deixo que es fregeixi.

Un cop feta tota la xixa hi afegirem l'arròs, que ha de ser bomba (a casa la meva crítica culinària de capçalera abomina dels altres tipus d'arròs). Jo sempre calculo una tassa de cafè per cap, més una per la cassola. Ho barregem bé i deixem que l'arròs s'empapi durant un minutet i hi afegim el brou de peix. La quantitat de brou és l'equivalent a cobrir tota la xixa. I hem de controlar la cocció, si veiem que en manca n'hi afegim (si no ens queda brou, aigua). I llestos, que es consumeixi el brou i arròs per servir!!!!

Que us vagi de gust!

Assemblea d'Esplac

2011-11-30T09:13:00.001-08:00

El dissabte vaig poder participar activament de la XXX Assemblea General Ordinària d'Esplais Catalans (ESPLAC). En primer lloc l'Equip de Direcció actual va pensar amb mi per moderar l'Assemblea i els esplais hi varen estar d'acord. Així que vaig passar unes hores moderant i conduïnt l'AGO que enguany es celebrava a l'Esplai GER de Sant Pere de Ribes.

La veritat és que em va fer il·lusió que els dirigents actuals es recordessin de mi per tornar a tenir un paper i una feina a fer a l'Entitat després de dos anys d'haver-ne deixat la presidència.

Respecte al desenvolupament de l'Assemblea res a comentar. Pràcticament tot aprovat per unanimitat. Ni rastre d'aquells debats que, lamentablement, poc aportaven a Esplac, de les assemblees que jo presidia. Ni algun dels seus protagonistes (un representant de l'Esplai Totikap), al qual vaig apel·lar que pels vells temps fes una pregunta, no va fer sentir la seva veu.

Bé, al marge d'això val a dir que hi ha quatre aspectes rellevants a mencionar des d'aquesta tribuna de soci col·laborador. Una, la valentia, la responsabilitat i la generositat del Marc Cases Martín (president actual) per participar de l'Assemblea un dia desprès d'haver acomiadat a la seva mare, la nostra estimada Gemma Martín Sirarols, Presidenta d'Honor de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Dos, que a l'Assemblea es varen incorporar fins a 9 Esplais nous. Fet que permet a Esplac comptar amb 101 esplais. De nou, i desprès de donar de baixa esplais que no funcionaven i entitats que no tenien el model d'esplai voluntari i associatiu que propugna Esplac, tornem a sobrepassar el centenar d'esplais.

Tres, que es va constituir un nou sector geogràfic a l'entitat, l'Osona - Ripollès.

I quatre, que per primer cop en els quasi trenta anys de vida Esplac té Equip General de Sector (equips de dirigents que coordinen els esplais de cada sector geogràfic d'Esplac) a tots els seus sectors geogràfics. La importància d'aquesta efemèride la podeu desxifrar en aquesta carta que el president actual i els quatre ex-presidents/ta immediats hem adreçat als esplais.

Tot l'ED, els quatre ex-presidents/ta i els EGS's actuals. Feia patxoca.

Davant d'aquest darrer fet no puc deixar de recordar lo molt que els i les dirigents d'Esplac han treballat per aconseguir-ho. I jo, a través d'aquest escrit, em vull recordar de tots i de totes els que van compartir equip de direcció amb mi de president. Perquè fonamentalment ells i elles hi van treballar més que no pas jo. Són la Conchi Hurtado, l'Anna Valls, la Núria Bolet, la Neus Bayò, el Marc Enrich, el Sergi Contreras, l'Anna Jiménez, el Sergi Garcia, la Núria Cangrós, la Mireia Selva i el Marc Cases. I també a la Secretaria Tècnica d'Esplac (els que hi son ara i els que ja no hi són), que n'és directament responsable com varen fer notar els representants dels EGS en els seus parlaments.

Salut Esplac, i a la feina!

Nou apartat de blocs gastronòmics

2011-10-03T05:39:00.000-07:00

El bloc té, des d'ahir, nou apartat, el gastronòmic. Ja fa anys que gaudeixo de la cuina i del bon menjar, també que em diverteixo cuinant i passant-me hores a la cuina.

Em diverteix tant cuinar pel dia a dia, com passar-me hores cuinant per un sopar o un dinar. Ja sigui per dues, per tres, per quatre o per un fotimer de persones. I he pensat que aquesta diversió havia de quedar reflexada en el bloc. I aquí ho teniu, nova secció, nova manera de fer del meu bloc una plataforma de divulgació dels blocs que segueixo i de la meva cuina.

Intentaré, cada setmana, anar incorporant les meves receptes. Ja veurem si tindré temps.

De moment, us convido a què feu una ullada als blocs que segeuixo. N'hi ha quatre de gastronòmics i un de vitivinícola.

Bon profit!

He iniciat temporada de bicicleta

2011-09-29T07:09:00.000-07:00

Feia un mes i escaig que no agafava la bicicleta i amb una setmana ho he fet per partida doble.

Durant el cap de setmana la família Corominas Baig al complert (Pere i Assumpta; Arcadi, Anna, Magí i Bernat; Esteve i Jana) ens vam desplaçar a la Terra Alta, a Arnes, per fer un tram de les vies verdes de la Val de Zafán i de la Terra Alta, que en realitat són la mateixa.

Va ser una experiència magnífica i d'alló més recomenable. El dissabte vàrem remuntar amb els cotxes la comarca del Matarranya fins a l'Estació de Valjunquera. Un cop allí vàrem iniciar la nostra aventura amb les bicicletes i amb el tricicle (l'Assumpta anava en el seu flamant tricicle). A la fi de la jornada havíem fet 34 quilòmetres (28 dels quals de via verda; fins a l'estació d'Arnes - Lledó. D'aquests 19 varen ser de descens i 9 de lleugera pujada que tots i totes vàrem superar amb nota). Els sis restants varen ser els que uneixen l'estació d'Arnes-Lledó amb Arnes, tots per carretera i en els quals vàrem tenir el percance de la jornada; caiguda de la triciclista que, per sort, no la va atemorir ni li va causar cap lesió de consideració.

L'endemà diumenge vam reemprendre la ruta al lloc on havíem deixat la Via Verda el dia abans i vam recórrer 23 quilòmetres més fins a l'estació de Pinell de Brai. La valoració és fantàstica en boca del Pere, el meu pare, i de gratitud de la meva mare, que va superar el repte amb nota.

I ahir vaig tornar a agafar la bicicleta de carretera i vaig anar a fer la volta en solitari pel Pantà de Foix, Clariana, la Gornal, Bellvei, Calafell, Vilanova. En total varen sortir 40 quilòmetres que vaig recórrer amb una hora i mitja a una mitja aproximada de 27Kms/h. Estic content perquè no m'esperava portar un ritme tant alt després d'un mes de no agafar-la.

La sortida va servir per estrenar el nou equipatge del Club Gespeta i Pa de Motllo.

Equipatge Oficial del Club Gespeta i Pa de Motllo

Comentari a Trialesplai.cat

2011-09-23T03:19:00.000-07:00

Avui he llegit al bloc d'Esplais Catalans (ESPLAC) aquest article titulat Una Gran Recompensa. Esplac animava a tothom qui el llegís a compartir la seva gran recompensa en forma de comentari a l'article publicat. Jo ho he fet, i aquí us el transcric:

Hola Irene,

La meva gran recompensa també eren les Colònies. I, personalment, m’agradava molt gaudir de l’estoneta que teníem els monitors i les monitores quan s’acabava de sopar i abans de començar el Joc de Nit.

Aquella estona en la que començava a notar el cançament de tot el dia, barrejat amb la il·lusió i els nervis d’iniciar el que per a mi era l’activitat estrella del dia (el Joc de Nit). I tot plegat acompanyat d’un café amb llet ben calentonet fet amb cafetera de cuina… quina pau i quina energia em donava aquest café!

Aquest café amb llet l’enyoro. Em sembla que és el que més enyoro de l’esplai.

A tall d'aprofundiment al voltant del meu comentari diré que aquell café amb llet havia de ser amb got de vidre, ben llarg. I val a dir que l'enyoro perquè era un moment en el que coïncidies amb molts monitors i monitores a la Sala de monis, tot preparant el Joc de Nit, o gaudint d'un instant de tranquilitat, o descansant o...

Per això l'enyoro!

Tot és a punt per l'ECO Sant Cugat

2011-09-23T02:24:00.000-07:00

Tot és a punt per l'ECO Sant Cugat del 2011 que es celebrarà a Sant Cugat Sesgarrigues aquest cap de setmana. Podeu trobar tota la informació al bloc de la Fira, però aquí us en deixo un resum:

Xerrades i conferències de l’Eco Sant Cugat 2011:

DIVENDRES 23 de setembre a les 20h.

EcoXarxa Penedès, cooperativa d´intercanvi de béns, serveis i coneixements amb base ecològica.

Els membres de l’entitat ens explicaran els seus objectius i conceptes com: “del Capitalisme a l´intercanvi directe”, “acostament de la producció ecològica, local i de temporada a les persones consumidores”, “caminem cap a la sobirania alimentària dels pobles”, “introducció a les monedes socials i complementàries i “CES – Comunity Exchange System”.

DISSABTE 24 de setembre a les 18h.

Presentació de la cooperativa de consum i producció d’energia verda, Som Energia. A la Sala de Plens de l’Ajuntament.

A càrrec de Marc Roselló Casas, President del Consell Rector.

Som Energia, és la primera cooperativa de consum i producció d’energia verda de Catalunya i pretén crear una comunitat de persones amb el desig de consumir i produir energia 100% renovable. La suma de molts petits inversors i consumidors genera una força imparable per canviar el planeta.

Posteriorment, a les 20h DOCUMENTAL: Nos enfants nous accuseront (Els nostres infants ens acusaran).

Documental francès dirigit per Jean-Paul Jaud sobre la primera generació de nens de la història que viuran menys que els seus pares a l’haver estat exposats des de la infància a gran quantitat de tòxics, principalment a través de l’alimentació i la pol·lució.

DIUMENGE 25 de setembre a les 12.45h.

CONFERÈNCIA: Territoris serens, l’estil de vida com aposta estratègica.

A càrrec de Bernat Vilarasau, del Consorci del Lluçanès i Natàlia Pérez del Consorci Vall del Ges, Orís i Bisaura.

Els territoris serens són una xarxa de territoris, creada fa 4 anys, que posem l’accent en la voluntat de potenciar un conjunt de pobles i paisatges. Però també en una manera de fer, de conviure i de treballar. Un viure arrelats a la terra i a la seva història, però oberts al món i a les noves oportunitats.

I durant tot el diumenge fira pels carrers de Sant Cugat Sesgarrigues.

El tríptic de l'ECO

2011-09-22T01:30:00.000-07:00

Us el podeu descarregar en el següent enllaç:

Tríptic Eco Sant Cugat 2011

També us deixo el vídeo de la notícia de l'any anterior. Il·lustra perfectament què és la Eco Sant Cugat.

ECO Sant Cugat 2011

2011-09-16T05:25:00.000-07:00

L'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues organitzem la 9a edició de l’Eco Sant Cugat els dies 23, 24 i 25 de setembre. És una fira mediambiental, que persegueix conscienciar la ciutadania vers la problemàtica ambiental, tot cercant el binomi entre la informació i la formació.

La fira comença el divendres 23, tot i que no és fins el diumenge 25 de setembre quan l’esdeveniment es mostra en la seva màxima expressió: expositors de temàtiques relacionades amb el medi ambient, conferències, tallers, jocs i activitats per totes les edats.

Us convido a què la visiteu. Fa goig i és molt interessant.

Al llarg de la setmana vinent intentaré fer-ne més difusió.

Som Escola

2011-09-13T15:16:00.000-07:00

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, ratificades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb una interlocutòria en forma d’ultimàtum. Aquest fet atempta clarament contra el model d’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys.
La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular a les aules garanteix el coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya i ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i internacionals.
Aquest model educatiu ha contribuït a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte del castellà, en diferents àmbits, alhora que s’ha demostrat eficaç en l’acollida i la inclusió social dels infants i joves dels darrers moviments immigratoris, tot contribuint a mantenir la cohesió dels nostres pobles i ciutats.
Les persones, entitats i centres educatius agrupats en la plataforma Somescola.cat

SUBRATLLEM:

Que l’ensenyament en català, mitjançant la immersió lingüística, ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.
Que cal reforçar el model d’escola catalana i millorar la seva qualitat, per tal de garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en tots els àmbits socials, econòmics i culturals.

EN CONSEQÜÈNCIA:

Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol i la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l’escola catalana, així com les demandes que les han inspirades.

Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la cultura i la cohesió social de Catalunya.
Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

Un nus a l'estómac

2011-09-12T04:16:00.000-07:00

Avui jo sóc d'aquells pares i mares que comencen de nou l'Escola. Avui el Magí, el meu fill gran, ha començat al Llebetx, a la classe dels Cargols (P3, terme fred per referir-se al primer curs de l'Escola dels grans). No li he portat jo, però el comiat amb ell ha estat diferent. Ell espero que no hagi notat res, però jo tenia una mica de nus a l'estómac que crec que no me'l traurè fins la setmana vinent.

Tot és nou per a ell i per a nosaltres... m'agrada que alló nou em segueixi provocant nusos a l'estómac, encara que la situació no la visqui jo directament si no en Magí. A mi el pitjor nus a l'estómac el va provocar el pas de l'Escola a l'Institut, però per a aquest encara falta una micona. Gaudim del moment i a veure com va.

Us deixo l'article que en Carles Capdevila ha publicat avui a l'ARA al voltant d'aquesta situació.

El primer dia de P-3, fita històrica

Avui ell portarà el fill a la nova classe de P-3. No és la seva primera vegada, ni la segona, però està igual de nerviós que ho estava amb les altres criatures. És tota una experiència, deixar-lo a l'escola dels grans, tan petit, però és cert que a l'escoleta dels petits hi començava a quedar gran. Hi ha mides incòmodes, i aquesta n'és una, per això el curs serà tota una transició per al nen i els nous col·legues. Tot per aprendre: d'aquí ve que ser mestre d'infantil sigui tan vocacional, intens, esgotador i agraït. L'esmorzar d'avui té molts ingredients emocionals, alguns de camuflats, d'altres que fem explícits, potser massa. Les ganes que comenci el curs, per fi. Els consells i explicacions apressades. I aquella alegria impostada, aquell teatre que els fem: "Que bé, avui faràs molts amics i t'ho passaràs molt bé i de seguida et vindrà a buscar la mare i el berenar serà boníssim". I la rèplica del nen, que intenta calcar-ho tot, i se'n surt: respon dient que està mooolt content amb uns ulls mooolt espantats. No acaba d'entendre què li espera però si a mig esmorzar ja et prometen un berenar tan bo deus intuir que el dia no serà fàcil. L'avantatge que per al pare no sigui el primer cop és que s'aixeca disposat a viure un dia històric amb ganes i sense estalviar abraçades. D'aquí a uns anys els dos se'n riuran, del primer dia de P-3, però si avui els cau alguna llagrimeta, o dues, que caiguin.

Més vídeos de la Festa Major

2011-08-18T01:02:00.000-07:00

Com enamorat del folklore català i de la cultura popular catalana... com a bastoner de la Colla de Bastons Nois de l'Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú. I després de finalitzar el periple estiuenc de bastons, primer la Festa Major (assolint un cop més la darrera Boja a la Rambla, i amb un estat físic més que acceptable) i després la Festa Major de la Geltrú, penjo alguns vídeos que expliquen molt més que el lipdub, la Festa Major de Vilanova:

Lipdub de la Festa Major

2011-07-19T14:55:00.000-07:00

La Festa Major de Vilanova i la Geltrú ja té el seu lipdub. Com tantes d'altres, però aquesta és la meva i jo vaig tenir la sort, o la desgràcia (tot un diumenge hipotecat a aquesta història) de participar-hi i de veure'm-hi fugaçment ballant bastons amb la meva colla. Heus aquí:

Què és la laïcitat?

2011-07-19T07:10:00.000-07:00

Fa un temps que el Moviment Laic i Progressista va editar aquest video per mirar d'explicar què és això de la laïcitat. Com que en sóc un ferm defensor, com que estic vinculat associativa i sentimentalment al MLP i com que vaig trobar que en el seu moment era una bona iniciativa, celebro que he aprés a penjar vídeos al bloc penjant aquest.

Via Verda del Ferro i del Carbó

2011-07-19T06:38:00.000-07:00

Teníem ganes de gaudir de la bicicleta, la natura i la família, i el cap de setmana del 9 i 10 de juliol vàrem fer aquesta Via Verda del Ripollés. Després de la frustrada expedició a les terres de l'Ebre de fa unes setmanes aquesta vegada ens en vam sortir!!!!

El divendres 8 vam fixar la base d'operacions a Montagut (l'Anna, el Magí el Bernat i jo), a casa del meu cosí Roger i aprofitant que era el seu aniversari. El divendres també hi varen pujar el meu germà Esteve i el meu cosí Pau (trobada de cosins Corominas-Baig-Pujol). Plegats, a les 9 de matí de dissabte, ens vàrem plantar a Sant Joan de les Abadesses i d'allí per la Via Verda vam recórrer els 9kms que hi ha fins a Ripoll en lleuger descens.

Un cop ben esmorzats, trajecte a la inversa i fins a Sant Joan de les Abadesses en lleuger ascens. Tot plegat 18 kms gens difícils i que no ens varen exigir gaire esforç. Un cop a Sant Joan de les Abadesses i sense cadiretes a la bici (el Magí i el Bernat van passar-ho molt bé asseguts en les respectives cadiretes de les bicis de sa mare i son pare), el Pau l'Esteve i jo vam enfilar fins a Ogassa, 3 o 4 kms més amunt, recorrent un camí amb rampes que sense exagerar crec que poden arribar al 20% de pendent. Em van clavar pallissa, però no vam posar peu a terra.

Un bon cap de setmana amb una bona excursió amb bicicleta i amb família. M'encanta això de barrejar família i bicicleta. Gaudiu amb les fotos. El Pau me n'ha de passar més! Quan les tingui ja les penjaré.

El PSC, el seu Congrés i jo (I)

2011-07-13T11:08:00.001-07:00

A l'octubre de 2011 el PSC afrontarà el seu XIIè Congrés. Mai com cap altre he tingut la sensació que el PSC es juga el seu futur en aquest congrés (possiblement perquè no tinc consciència d'haver viscut el de Sitges, del qual els grans del PSC qualifiquen com de punt d'inflexió), i mai com ara he tingut la sensació que del Congrés el PSC té molts números de sortir-ne igual que ara.

Motius del perquè tinc aquesta horrible sensació:

1. Perquè els mitjans de comunicació no transmeten la idea que en el PSC s'hi estan debatent idees. Només els interessa (fonamentalment a TV3) transmetre la idea de la batalla pel poder entre les diferents famílies.

2. Perquè tinc bona part de convenciment que això és així. M'explico, el debat de valors, de projecte, que alguns grups (famílies, que en diuen als Mitjans) han iniciat quedaran difuminats per la batalla de la 1a secretaria del partit.

3. Perquè l'Executiva actual està més preocupada en bloquejar el Congrés que en el debat de valors i de projecte i per aquest motiu ha limitat tant els delegats que podran assistir al Congrés.

4. Perquè la cara que en resulti visualitzarà certa renovació o continuïsme, o un poti poti de totes dues coses, però una cara no connecta el partit amb la societat i alló que li preocupa.

I davant d'aquest panorama melodramàtic que estic pintant què entenc que hauria de fer el PSC a hores d'ara:

1. Obrir el Congrés tant com sigui possible, per descomptat més del que l'Executiva actual ha limitat i, com a mínim, de la mateixa manera que l'anterior

2. Parlar i debatre de valors i de projecte: la ponència marc conté els valors de l'esquerra socialdemòcrata, però aquesta és massa interpretable segons qui la llegeixi. Em sembla que reafirmar-se inequívocament en els valors de l'esquerra avui representa, més que una conveniència, una necessitat.

Aquesta ponència ha de ser, després del Congrés, una mà estesa a totes les forces progressistes d'aquest país a teixir una aliança similar a la que va aconseguir teixir el PSC i en Pasqual Maragall el 1999 i el 2003 (amb partits polítics com ICV, ERC i les CUP; i amb la societat civil organitzada d'esquerres i progressista, que en aquest país és d'alló més rica).

Alguns parlen de refundar el Partit. Jo no ho tinc tant clar, però si que li cal trobar un projecte nou que connecti amb la ciutadania i que els solucioni aquelles preocupacions que té. I que al PSC el col·loqui en una situació de lideratge de l'esquerra catalana.

3. I deixar-nos estar de mandangues com el grup parlamentari propi i parlar d'alló que entén la ciutadania catalana: el dret a decidir. Per què al PSC li fa tanta por parlar i debatre i adoptar el Dret a Decidir com un postulat polític i identitari propi? La veritat, no conec més federalisme ni major democràcia (valors inequívocament socialistes) que el deixar opinar lliurement a les persones sobre un determinat tema, sense biaixos partidistes, sense que ens hi juguem els escons amb les eleccions.

Fa un any just una immensa massa de catalans i de catalanes es varen manifestar contra la sentència del Constitucional, si, però també pel Dret a Decidir. Com és que la direcció actual del PSC no ho entén?Com és que el PSC no anul·la aquest handicap electoral que pesa com una llosa? Com és que el PSC no es postula inequívocament en l'eix de país que tant ha ajudat a dotar d'importància durant els anys de govern de la Generalitat?

Per descomptat, i per si no havia quedat clar, em postulo pel Dret a Decidir en el PSC. El Grup Parlamentari propi, aleshores, cau pel seu propi pes.

Recuperem humor amb alló que no hauria de passar mai.

2011-07-08T04:21:00.000-07:00

I alló que no hauria de poder passar mai és això:

Ciències Polítiques i de l'Administració

2011-07-08T00:39:00.000-07:00

Ho sento, no m'ho puc callar. Ahir a 2/4 de 10 del matí vaig conèixer la darrera nota de la Llicenciatura de Ciències Polítiques i de l'Administració que porto tants anys cursant.

Des d'ahir a 2/4 de 10 puc dir que sóc Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració. Què hi farem, avui estic content i em venia de gust compartir-ho amb aquells pocs i aquelles poques que, de tant en tant, li feu una ullada al meu bloc.

Ahir culminava un procés que inicio ara fa una pila d'anys, quan feia 3r de BUP i vaig conèixer per primera vegada l'existència d'aquests estudis universitaris. Ahir culminava el procés que em va conduir a cursar la Diplomatura de Gestiò i Administraciò Pública (per no tenir nota per accedir directament a Ciències Polítiques). Ahir culminava el procés que vaig iniciar un cop diplomat matriculant-me al 2n cicle de la Llicenciatura (primer a la UB i després a la UOC).

I no em puc estar de reconéixer el paper que han tingut certes persones en el meu procés educatiu. El paper dels meus pares, pel seu guiatge i per creure en mi malgrat no escollir el camí que potser haguéssin cregut millor per mi en la meva transició escola/secundària (els hi ha sortit per un ull de la cara en repassos); el paper del meu tiet Josep (mestre a l'escola i mestre de repassos d'estiu) qui sempre va confiar amb mi i en el meu camí escollit; el paper de l'Anna, pel seu recolzament i els seus ànims d'ara fa tres anys quan vaig decidir-me a reemprendre la llicenciatura, i per la paciència amb mi durant aquests tres anys de tardes i nits davant l'ordinador.

Avui estic content. Noto que he tancat un cicle que vaig començar fa mooolt temps.

L'Equip Petit

2011-07-07T10:26:00.000-07:00

Ara per ara no sé penjar vídeos al blog. Mira ja ho veieu, ignorància!

Si en sabés, ara ja hagués penjat el curt de l'Equip Petit, de la productora El Cangrejo. Vaig tard, ho sé, ja fa dies que se'n parla i que mig món i part de l'altre l'han vist. Només que no me'n sé estar de fer dues reflexions al voltant del vídeo.

Primera: una molt personal, Margatània no és una escola, en són dues, el Margallò i el Cossetània, que s'han unit per tal de poder participar en l'esport escolar. Jo vaig jugar als equips de futbol de benjamí i aleví de l'Escola Cossetània quan era petit. No puc deixar de sentirme orgullòs d'aquests infants i dels valors que hi ha darrera aquesta Escola i de com s'hi educa. Ho explico en aquest post que vaig penjar al bloc.

Val a dir, no obstant això, que nosaltres acostumàvem a guanyar i a estar al capdamunt de les classificacions.

Segona. I per què nosaltres guanyàvem i aquests infants no paren de perdre? Doncs perquè d'ençà que jo jugava a l'esport escolar de Vilanova i la Geltrú hi ha hagut una campanya dels Clubs de Futbol Base, en connivència amb les administracions local i comarcal, que han pràcticament aniquilat l'esport escolar.

Uns clubs de futbol (Escola de Futbol del Garraf i Alondra primer; i Fundació Base Vilanova i Club de Futbol Vilanova, després) que capten els infants per jugar-hi ja de ben petits, excloent-ne aquells que són més dolents, per descomptat. Amb aquesta jugada, per descomptat, deixen orfe de nens i nenes l'esport autènticament escolar (el de les escoles) i financen part del seu estratosfèric pressupost (els pares i mares s'han de fer socis i han de comprar tot el merchandising per entrenar i per jugar).

Tot això genera un esport absolutament dividit entre els bons (els dels Clubs que a més juguen en les lligues d'Esport Escolar) i el dels dolents que són apallissats partit rere partit. Però també genera diferències de classe atès que les famílies que els és impossible pagar les quotes establertes difícilment podran accedir als clubs de futbol, a no sé que siguin molt bons i despuntin... aleshores els hi perdonarien.

Valdria la pena, pel bé dels infants (de tots els infants, els que juguen bé i els que no ho fan tant bé) que juguessin plegats i els clubs no tinguessin equips benjamins ni alevins. Ja hi ha temps per jugar-hi.

Mentrestant no és així hi ha sort que els infants que no se'ls dóna tant bé això de xutar siguin tant feliços com els del Margatània.

Un cop de sort

2011-06-27T05:41:00.000-07:00

Aquest cap de setmana havia de ser intens. Havíem d'anar a fer la via verda dels Ports amb bicicleta, acompanyats de bones amistats. Però una inoportuna varicel·la ens va impedir gaudir d'una bona revetlla de Sant Joan en una magnífica terrassa de la Geltrú i de la sortideta amb bici pels Ports de Besseit.

Coses que passen quan tens fills petits. Però malgrat aquest infortuni, el dissabte vàrem tenir un cop de sort. Era ja capvespre i tornàvem cap a casa els meus pares (ens hi vam instal·lar per, com a mínim, haver tingut la sensació que marxàvem de casa), passem pel costat d'un contenidor d'escombraries i trobem tres caixes plenes de clics de playmobil (ninotejos, cotxe de safari, helicòpter, grua d'obra, cavalls, bicicletes, animals, peces que eren d'alguna casa...).

Bufa, mentre estàvem allí recollint la troballa (Anna, Magí, Bernat, cotxet de Bernat i jo) la gent ens mirava i flipava. Però la cara del Magí valorant la troballa i ja imaginant-s'hi jugant val un imperi.

A voltes creus que aquestes troballes tu només les escoltes per boca de terceres persones. Quan et passa en primera persona et fa sentir enormement afortunat. Per mi, un fan dels clics des de la infància, la troballa és un autèntic tresor; un tresor de 2a mà, si, però un autèntic tresor.

Caram el què ha arribat a passar amb un mes

2011-06-02T08:44:00.000-07:00

Fa aproximadament un mes o un mes i mig que no vaig escrivint regularment. No ho he fet perquè m'ha resultat impossible conciliar la feina, la família, la passió biciclista, els darrers esforços universitaris abans de llicenciar-me en Ciències Polítiques (el juny acabo) per la UOC, i escriure en el bloc.

Avui puc dir que pràcticament he acabat la tasca periòdica d'entregues de la UOC i només em queden els examens, intentaré tornar a escriure amb més regularitat.

Moltes coses han passat i he fet durant aquest darrer mes i mig. Possiblement la més rellevant i feliç de totes per a mi és que en Bernat, el meu fill petit, ja ha fet un any.

Possiblement la més irrellevant per a mi però que, a la vegada, de les que m'ha generat més felicfitat han estat els èxits del Barça a la Lliga i a la Champions. Caram quin equipàs que tenim. Llàstima que els jugadors no es comportessin a l'alçada de les circumstàncies el dia de la celebració de la Champions. Alguns mitjans se n'han fet ressó.

Hem viscut unes eleccions municipals que han consolidat la debacle socialista. Pèrdua de les alcaldies a Barcelona i Girona, possiblement a Tarragona (dissabte 11 ho constatarem) , pèrdua de la Diputació de Barcelona... Haurem de reflexionar molt, ja en parlaré en els propers dies. A nivell personal les eleccions m'han deixat un regust agre. Agre perquè a Vilanova ha guanyat CIU. I agre perquè es confirma que la debacle socialista és generalitzada arreu d'Espanya i que això significa PP per estona. Quin país!!!

Al llarg d'aquest mes i mig he fet una visita a Londres, on tant sols havia estat a l'andana 9 i 3/4 de King's Cross. Magnífics quatre dies ben acompanyat i per descobrir una nova capital europea.

Finalment, destacable és la consolidació i consecució de la creació d'una nova cooperativa mixta de treball i de consum, la Cooperativa Encís fruit de la fusió de les cooperatives Entorn i 6tell. En el si del Consell Rector d'Entorn portàvem molts mesos treballant amb aquest objectiu i, finalment, el 14 d'abril, les assemblees d'ambdues cooperatives van aprovar-ne la fusió. Ha estat divertit participar de la creació d'una nova entitat.

Ah, si... i una crisi de pepinos!!!! Que ja només ens faltava aquesta!!!!

Tot depén del punt de vista i de l'estat de forma

2011-05-19T14:32:00.000-07:00

Amb el títol que he posat penso que puc explicar la discrepància conceptual que vaig tenir amb els meus companys i la meva companya de ruta de diumenge passat. Eren el Buti, la Mireia i l'Esteve. No cal dir que l'única visió que vaig tenir d'ells, va ser la del seu cul.

M'explicaré. Vam sortir de les Casernes dient que anàvem a fer la Clàssica de Pontons. Coneixent el meu estat de forma vaig pensar que aniria fins a les Ventoses i, en funció de com arribés a dalt giraria cua i els deixaria fer la clàssica sense pesos pesats que els frenessin per darrera.

A les Ventoses (fins al peu l'Esteve ja m'havia fet una mica de gregari marcant-me un ritme adequat per a mi) un amble senyor de 71 anys (al qual em pensava que matxacaria però que va resultar estar més fort que jo), que anava amb bicicleta de muntanya, em va portar a un ritme força bo fins a dalt de tot i vaig coronar força millor que no ho havia fet unes setmanes abans amb el Pau.

I és en aquest punt que arriba la primera discrepància conceptual. Jo m'estava plantejant si seguir o no i el Buti i l'Esteve va i deixen anar alló de va Arcadi, que fins a Pontons és un "falso llano" i després és tot baixada. Per qui, com ells, no fa ni una setmana que han fet 180kms un falso llano és un falso llano, però per a mi ara sé que un falso llano és una pujada!!! Ara ja no m'entabanareu amb aquest concepte!

Bé, arrossegant-me vaig arribar a Pontons i després a Vilafranca. Arrossegant-me encara més vaig aconseguir pujar Canyelles per la C-15 i finalment vaig arribar a Vilanova i completar la meva primera Clàssica de Pontons. És en aquest punt que arribem a la segona discrepància conceptual, ja que ells als 86kms fets els van catalogar com a "tomet". Òbviament, per a mi va ser un "Senyor Tomb" que no feia des que tenia 16 anyets (fa mitja vida).

Malgrat aquestes discrepàncies, estic content que m'engalipéssiu de la manera que ho vau fer a les Ventoses. Finalment he fet la Clàssica de Pontons!!

L'Ermita

2011-04-06T15:12:00.001-07:00

Així estava l'Ermita de Sant Joan:

Així van anar les obres:

Així està ara:

I aquestes són algunes de les imatges de l'acte d'inauguració:

La Botiga

2011-04-04T13:48:00.001-07:00

El dia 28 d'abril, és a dir d'aquí 23 dies, farà 55 anys que els meus avis, en Mariano Baig i l'Assumpciò Torras, varen fundar Teixits Baig. Teixits Baig ha estat i, encara és, una botiga petita del Carrer de l'Aigua de Vilanova i la Geltrú que ven teixits a metres, o a centímetres, o, si ho preferiu, a retalls.

Escric aquest post perquè el dijous passat dia 31 de març la meva tieta, la Conce, que ha dedicat tota la seva vida laboral a sostentar el negoci, va jubilar-se. Amb la seva jubilació la Botiga cremava una segona etapa després de la dels meus avis.

I escric aquest post perquè m'agrada poder explicar a qui ho vulgui llegir que, a partir de l'1 d'abril la meva tieta Teresa va decidir fer-se càrrec de la Botiga (la Teresa és la dona del Salvador, fill del Mariano i l'Assumpciò), i perquè m'agrada saber que la Botiga segueix existint, i segueix estant a mans de la família.

Se'm fa difícil afirmar que jo sóc qui sóc per la Botiga, perquè potser hom opina que no és així. Els meus pares, d'ençà de 32 anys enrera, no han viscut directament de la Botiga; però és gràcies a la Botiga que, en part, la meva mare (també la meva tieta Conce i el meu tiet Salvador) és qui és, és com és, té la formació que té i, indubtablement, els quatre nèts del Mariano i l'Assumpciò som com som, en part, gràcies a la Botiga.

La Botiga, per la família Baig, ha estat i és un punt de trobada. Recordo anar-hi molts dies quan plegava de l'Escola, recordo passar-hi tardes senceres ajudant a la Conce i a la Núria (la dependenta que és com de la família i que jo, des que tinc ús de raó li he vist), recordo preparar-hi conjuntament amb el meu cosí Roger la primera conferència a l'Escola que vam fer, recordo el meu avi a la cadira cobrant a la clientela i agraint-li la compra amb un "servidor de vosté", recordo jo imitar-lo i la vergonya que em provocava haver de dir "servidor de vosté", o recordo trobades espontànies de tota la família.

Alguns també ens ha permés treure-hi algun caleró, encara no sé ben bé perquè (la meva traça tallant roba és patètica, la meva iniciativa de dependent paupèrrima, la meva sabiduria sobre teixit inexistent, i la meva predisposició d'aleshores més que dubtosa -alguna becaina fruit de nit mogudeta hi havia caigut-).

En fi, la Botiga Teixits Baig del Carrer de l'Aigua núm. 77 de Vilanova i la Geltrú (durant molts anys al núm. 89 - o això posa la litografia que hi ha penjada a la Botiga-) seguirà sent punt de trobada i de reunó familiar i per a mi això és molt important. Tant com que la Conce s'hi hagi guanyat la vida i la Teresa se li guanyi a partir d'ara. I és tant important perquè a mi aquest fòrum de reunió familiar m'alimenta records i m'aporta proximitat familiar. Per tot això agraeixo a l'Anna que setmanalment hi porti en Magí i en Bernat a fer-hi una visita, perquè la Botiga és part de mi i de la nostra família - ja no és únicament Baig, també ho és molt de Soldevila, i de Pujol, i de Corominas... i ja ho és, també, de Valls o d'Alentorn-.

Sóc feliç que la Conce s'hagi jubilat i la Teresa hagi tingut la valentia d'afrontar aquest nou repte, que per ella és empresarial, però que pels que no ens movem a partir de criteris mercantilistes, aquest seu repte el compartim i l'alimentem amb sentiments.

Sóc feliç per la Conce (que és el més proper a una segona mare si mai algú em demanés que n'identifiqués una), perquè sé que ho trobarà a faltar, però que es mereix viure una jubilació sense estar al peu del canó del negoci familiar que tant feliços ens ha fet i ens fa.

Felicitats Conce i Josep.
Sort, Teresa i Salva.
Amb estima.
PS: La foto correspon a l'entrega de claus de la Botiga. Són els meus 4 oncles de Vilanova.

Fukushima i l'humor

2011-04-04T04:11:00.000-07:00

El divendres no vaig poder penjar el post que parla de l'actualitat en clau d'humor. Ho faig avui!

Avui el Drac Màgic inaugurem l'Ermita

2011-04-01T23:23:00.000-07:00

Aquest és el convit a la inauguració

Estimats amics i amigues!

Finalment ja és aquí! Per fi el C.E Drac Màgic té local propi!
Després de tants anys d’esforços per part d’ex-monitors/es,
monitors/es, nens/es i famílies, ja tenim l’Ermita de Sant Joan. El
passat 5 de gener vam rebre les claus del nou local i ja ens hi
hem traslladat. És molta la feina que queda per a fer, però ha
quedat comprovat que amb esforç, paciència i perseverància el
projecte ha tirat i tira endavant!

El proper 2 d'abril ens plau convidar-vos a la gran inauguració
del que ja és el nostre local! Ens faria molta il·lusió compartir
aquest gran moments amb tots i totes! Ja que molts heu estat
partíceps del projecte des del primer moment.

Així doncs us citem el proper dissabte 2 d'abril a les 16 hores a
les portes de l'Ermita per veure com de bonica ha quedat,
celebrar-ho amb tots nosaltres i brindar pel futur de l'esplai.
Esplai Drac Màgic

Lliurepensament a Catalunya: Passat, present i futur

2011-03-28T01:15:00.001-07:00

Demà a la Biblioteca de la Fundació Ferrer i Guàrdia:

l'humor dels divendres

2011-03-25T01:56:00.000-07:00

Diferència entre "Quieto" i "Parado":

Trenta anys després:

A Esplac aquest any és any de Monifesta't

2011-03-24T03:06:00.001-07:00

Aquest cap de setmana es celebra a Canet de Mar la Trobada General de Monitors i de Monitores d'Esplais Catalans - Esplac. En aquesta trobada hi ha de tot, formació pels monitors i per les monitores, joc i gresca a la nit amb concert inclós.

Les Monifesta't sempre són unes activitats recordades pel bon clima que es genera entre els seus participants, la qualitat formativa, per esdevenir un punt de retrobada entre monis que han coïncidit en altres espais de participació d'Esplac o de formació de l'Escola Lliure El Sol, i un punt d'intercanvi d'experiències entre el motor dels esplais, els monitors i les monitores voluntaris que han fet de l'Esplai un estil de vida, un compromís de tranformació social plenament associatiu i un espai de rehibindicació dels Drets dels Infants!

A passar-ho bé!!!

La Gemma Martín, presidenta d'honor de la Fundació Ferrer i Guàrdia

2011-03-18T05:52:00.000-07:00

Avui he rebut aquest Comunicat de la Fundació Ferrer i Guàrdia i he optat per deixar la secció l'Actualitat en clau d'humor perpoder fer difusió d'aquesta notícia.

M'agradaria, des d'aquest bloc, donar la meva enhorabona al Patronat de la Fundació per aquesta iniciativa, que demostra una gran sesnibilitat i agraïment a la tasca de la Gemma com a co-directora de la Fundació durant tants i tants anys.

El Moviment Laic i Progressista i les seves entitats el fem les persones. I, sens dubte, la Gemma n'és una de les més importants al llarg de la vida d'aquestes organitzacions.

Mala sort o bona sort, la meva?

2011-03-17T16:30:00.000-07:00

Acabo de penjar el post El Hombre Mojado no teme a la lluvia, immediatament anterior a aquest que escric ara.

Me n'anava a dormir i he fet una ullada al diari El País digital. Hi he llegit en portada aquesta notícia. Nacions Unides, finalment ha autoritzat dur a terme una intervenció a Líbia per tal que no caigui la ciutat de Bengasi, ciutat que ha actuat durant aquestes setmanes de capital de l'autoritat revolucionària líbia.

Ho celebro. Però hem sigut lents, i la nostra lentitud ha causat morts. Com s'explica que no s'hagi intervingut abans contra un assassí que no ha dubtat a obrir foc contra la seva població que protestava? Qui els ho explica als familiars de les víctimes?

Bona nit! Sembla que a Bengasi ho celebren... occident hi intervindrà en hores, dies, setmanes? Espero que no faci més tard

El hombre mojado no teme a la lluvia

2011-03-17T16:28:00.001-07:00

Ja fa dies que volia escriure quelcom més sobre el què està passant al nord d'Àfrica. La veritat és que estic molt decebut de com estan anant les coses a Bahrain i, sobretot, a Líbia i com la repressió feroç en forma de guerra, sang i mort en aquest darrer país ha frenat l'onada revolucionària en les autarquies i dictadures africanes i de l'Orient Mitjà.

Les morts, les guerres, les armes em provoquen repulsió de per si, però hi ha una conducta d'Occident en tot aquest afer que, a més de repulsió, em provoca vergonya. Vergonya de veure la ineptitud dels estats membres de la Unió Europea en la seva lentitud i dificultat en reconèixer les autoritats revolucionàries de Líbia, la ineptitud del SEAE (Servei d'Afers Exteriors de la UE) i de la seva titular la Sra. Katherine Ashton en coordinar l'acció europea davant la situació a Líbia, la lentitud europea i de l'OTAN que provocarà que com als Balcans fem tard en la intenció d'evitar una massacre i crims contra la humanitat, la por d'Occident i de les Nacions Unides a reproduir els errors d'Iraq. I mentrestant, Gadaffi ho va aprofitant per aixefar aquells que lluiten per la llibertat i la democràcia. I mentrestant els dictadors, monarques i líders autocràtics del voltant de Líbia somriuen per sota el nas, sabent que Occident, un cop més, els ha protegit.

Potser a la UE s'hi ha instal·lat la doctrina expressada abans d'ahir pel Comissari de l'Energia, Sr. Günther Öttinger, mitjançant la qual posava en mans de Déu la situació d'emergència nuclear al Japó. Com a laic, rehibindico que els responsables polítics han de fer tot el que estigui a les seves mans per resoldre problemes, no pas encomanar-se a un ser que no es té el convenciment que pugui intercedir en els afers humans, i que s'hi recorri per tal de tapar les nostres ineptituds.

Fa un temps vaig llegir un llibre que recull experiències de terceres persones, tots i totes ciutadans d'Iraq, d'Afganistan, d'Egipte, d'Israel, de Palestina, de Líban, del Kurdistan, al voltant de les problemàtiques, les guerres, els conflictes que viuen o han viscut aquests països. I al voltant del paper que hem jugat des d'Occident.

A mi em va servir per entendre una mica més l'Orient Mitjà i la situació geopolítica de la zona. Us el recomano. Es diu El Hombre mojado no teme a la lluvia i el va escriure la periodista Olga Rodríguez.

L'Escola Cossetània

2011-03-14T06:02:00.000-07:00

A falta de temps per escriure recupero algun escrit dels que he fet.

Vaig dir que en aquest bloc parlaria d'Escola - de no fer-ho el nom no tindria sentit - i en aquest escrit que transcric a continuació parlo de la meva escola, de la que vaig anar durant 14 anys, de l'Escola Cossetània. Ho vaig escriure l'any 2007. I ho vaig escriure perquè des de l'Escola em varen demanar que participés en la redacció d'un llibre que commemorés el seu 40è aniversari. El llibre és un recull de vivències en 1a persona sobre l'Escola.

En el meu explico què va significar per a mi l'Escola Cossetània i apunto què és el que crec que és i ha de ser una escola:
EL COSSETÀNIA, UNA ESCOLA CIUTADANA

Tinc 28 anys, miro enrera i observo que un comú denominador de la meva primera meitat de vida és l’Escola Cossetània. L’Escola significa molts records, moltes aventures, moltes amistats i moltes persones... sobretot persones. Amb el temps he constatat que a l’Escola Cossetània li interessen les persones, especialment les més menudes, els infants.

Tant és si en les aventures d’un infant a l’Escola Cossetània aquest adquireix o no uns coneixements que en el futur el permetran ser arquitecte, enginyer o periodista; a l’Escola Cossetània s’educa a l’infant perquè esdevingui una persona espavilada, enginyosa i amb els recursos i virtuts per fer via i no quedar-se a l’estacada.

I, a més, ho fa educant persones perquè esdevinguin ciutadans i tinguin consciència de ciutadania com a quelcom a construir col·lectivament, amb compromís, amb respecte, amb democràcia, amb llibertat.

D’ençà que he descobert el món de l’educació a partir de participar d’un projecte tant interessant, viu i feliç com és un Esplai he entès el perquè de les Assemblees de Classe, les crítiques, les felicitacions, les preguntes i les propostes; he entès la Festa de la Primavera, la manera de viure el carnaval, els pessebres vivents de Nadal i, sobretot, el perquè de les Colònies.

Es fa difícil parlar de l’Escola sense omplir pàgines i pàgines; aquestes paraules són una manera com una altra de reconèixer al Cossetània el què fa i, sobretot, agrair-li el què ha fet per mi.

Arcadi Corominas Baig
Ex-alumne

El Barça en clau d'humor

2011-03-11T01:38:00.001-08:00

El Barça també és una de les meves passions. A voltes amb l'eliminatòria contra l'Arsenal.

L'IRPF a l'Església? Mai!

2011-03-10T07:33:00.001-08:00

Comunicat de la Lliga per la Laïcitat referent al finançament de l’Església catòlica espanyola mitjançant la recaptació del IRPF.

El passat 15 de febrer la Conferència Episcopal Espanyola feia públic els resultats de l’assignació pressupostària que l’estat li atorga a través de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). Segons aquests, els seus ingressos mitjançant l’assignació de la última declaració de la Renta (2010), corresponent al IRPF del 2009, els ha significat una recaptació de 249.456.822 euro.

La Lliga per la Laïcitat vol manifestar la seva disconformitat amb aquest sistema de finançament del que gaudeix en exclusivitat l’església catòlica espanyola, ja que suposa una violació de la neutralitat de l’estat davant les religions.

1) L’Estat no ha d’actuar com a recaptador de l’Església Catòlica, i molt menys sostreure aquest finançament de la “caixa comú” dels impostos.

2) La pròpia existència d’una casella en la declaració del IRPF per a l’Església Catòlica reflexa el suport de l’Estat a aquesta confessió i la discriminació envers les persones que professen altres creences religioses, que en són indiferents en aquesta matèria o que es declaren agnòstiques o atees.

3) L’assignació tributària a través de la declaració de renda és, en qualsevol cas, un sistema de finançament directe de l’Estat a l’Església catòlica, per molt que es vulgui fer creure als ciutadans el contrari.

Els contribuents que marquen la casella de l’Església catòlica, o les dues opcions, destinen els seus impostos a aquestes finalitats, quantitats que són deixades d’ingressar per la hisenda pública. Aquest sistema pregunta als contribuents a on volen que es destini part dels impostos, que és el mateix que preguntar com distribuir part dels pressupost de l’estat. Per tant no es tracta d’un donatiu que els fidels d’aquesta confessió realitzen i que l’estat gestiona, sinó d’una assignació pressupostària directe.

Qui marca aquesta casella no està fent cap aportació individual, sinó que està reduint en un 0.7% (o un 1.4% en cas de marcar la doble casella) l’aportació dels seus impostos. Per tant és mentida que aquesta partida representi una “assignació voluntària dels contribuents”. L’Església catòlica espanyola és l’única organització de l’estat que gaudeix d’aquest privilegi i representa la única excepció en la designació per part de la ciutadania de la distribució dels pressupostos de l’estat.

4) Els contribuents que no marquen cap d’aquestes caselles paguen objectivament més d’impostos a l’Estat que els qui opten per marcar-les, la qual cosa vulnera el principi constitucional d’igualtat davant la llei.

5) Cal recordar que aquesta no és l’única partida que l’Església catòlica espanyola rep de l’estat. De fet representa menys del 4% de l’aportació que les diferents administracions realitzen a aquesta organització religiosa a través d’assignacions directes o subvencions com les que rep per a col·legis concertats religiosos, professorat de religió, sosteniment del seu patrimoni, capellans en hospitals, presons i exèrcit, etc. No hi ha dades oficials, però algunes fonts quantifiquen el finançament de l’estat per a l’evangelització catòlica a més de 7.000 milions de euros. Segons aquestes fonts, la Conferència Episcopal Espanyola i l’església catòlica reben aproximadament: 4.000 milions per a subvencionar col·legis religiosos concertats; 650 milions per a sous de persones que imparteixen religió; 2.048 milions per a hospitals i institucions de beneficència religiosa; 200 milions per al patrimoni immobiliari i artístic, museus i catedrals; 20 milions per a capelles i capellans de presons i casernes militars.

Aquesta aportació permet que aquesta organització mantingui a tots els seus activistes i dirigents, que no s’han de preocupar per al seu sosteniment personal i poden dedicar-se en exclusivitat a l’evangelització, a més de poder realitzar aquesta tasca en l’exercici de la seva feina, fins i tot a través del proveïment de serveis públics com ho són l’educació o la sanitat.

6) La jerarquia catòlica realitza una campanya de publicitat que no s’ajusta a la realitat, ja que dona a entendre que l’aportació que rep a través del IRPF va destinada a fins socials (com les seves missions a països en desenvolupament), quan en realitat es destina al sosteniment de la jerarquia eclesiàstica tal i com ho indica el seu propi pressupost publicat a la web de la Conferència episcopal. L’activitat de fins socials que l’església realitza a través de les seves organitzacions com Caritas o la fundació de los hermanos de san Juan de dios, està subjecte a l’aportació que es realitza a través de l’altre casella, la “d’altres fins socials”, el que reafirma que la casella de “l’Església catòlica” està destinada al sosteniment de la jerarquia eclesiàstica. A més, això representa que l’Església catòlica espanyola, no només té en exclusivitat una derivació directe dels impostos del IRPF (a través del marcatge de la casella “Església catòlica”), sinó que també té accés a la derivació semidirecte que significa el marcatge de la casella “Altres fins socials”, podent simultaniejar les dos vies de finançament al permetre’s marcar les dos caselles. Més del 30% del que es distribueix a través de la casella d’altres fins socials, va a parar a organitzacions vinculades a l’església catòlica, cosa que fa incrementar encara més la partida pressupostària de l’estat que directament es destina a aquests entramat.

La Lliga per la Laïcitat considera incompatible amb l’aconfessionalitat de l’estat el finançament que de manera privilegiada l’església catòlica espanyola rep directament del pressupost de l’estat.

En aquest sentit volem denunciar la manca de transparència i la lectura esbiaixada que l’Església catòlica fa sobre el seu finançament.

Els seus ingressos a través de l’assignació del impost del IRPF es destinen en la seva totalitat directament al sosteniment de la seva estructura organitzativa i confessional,
la quantitat que l’Església catòlica espanyola rep de l’estat va més enllà del que aquesta reconeix, algunes fonts la quantifiquen en més de 7 milions d’euros.
la seva acció social està mantinguda en gran part gràcies al mencionat finançament rebut de l’estat i als privilegis fiscals que en gaudeix eximint-la de la majoria dels impostos.

Una vegada més volem demanar que cessi el finançament de l’estat cap a les confessions religioses i l’eliminació del sistema d’assignació tributaria opcional a través de la declaració de l’IRPF al sosteniment econòmic de l’Església Catòlica.

Conseqüència lògica del Carnaval

2011-03-10T06:13:00.000-08:00

El dijous Gras em vaig fer un propòsit, anar relatant el Carnaval de Vilanova i fer-ne propaganda anticipada de què succeïria, quan succeïria i a on succeïria en aquests dies de disbauixa. Però el Carnaval ha pogut amb mi, arribava a casa fatigat (per dir-ho políticament correcte ara que ja som a quaresma) i amb poca energia cerebral per posar-me a escriure.

En fi, només vaig aguantar dos dies amb el propòsit.

Què va passar el dissabte de Carnaval?

El dissabte al matí a Vilanova l'ambient és agradable. A la vida quotidiana de mercat (a Vilanova mercat és dissabte al matí) se li afegeix la de Carnaval. Ara aquí ara allí trobes curiosos i curioses que amb el seu cistell o carro de comprar gaudeixen d'actes esportius (enguany el de la Unió Vilanovina parodiava un concurs de bolets... en comptes de bolets recollien borilles de cigarret), o del Ball de Malcasats de l'Agrupació de Balls Populars, o d'una botifarrada a la Rambla.

La tarda torna l'activitat més intensa i que magnifica la grandiositat d'aquest Carnaval. Hi ha l'acte de l'Arribada del Caramel. Es tracta d'un acte del Carnaval Infantil en el qual tots els nens i nenes de Vilanova, agrupats en banderes de les AMPA de les escoles, o en grups d'amics (com era el nostre cas) van a participar de la cuina del Caramel, una de les essències de la festa!

Uns cuiners i unes cuineres molt espavilats cuinen, en una olla gegant i a base d'escarola, sucre, marenga, arengada i essències de carnaval, a Sa Majestat el Rei Caramel, el rei del Carnaval Infantil. He de dir, parafrajant aquell, amb la joia de qui ha jugat al seu costat i té el seu retrat a la tauleta, que no hi ha res com treure el cap per ... Bé, que és un acte magnífic, antigament organitzat pels esplais de la vila i que acull un elevadíssim nombre de participants.

Al vespre-nit torna a haver-hi sarau! Els Malcasats tornen a sortir; les xarangues comencen a omplir els carrers amb la seva música; el Moixó Foguer (una persona anònima, núa, untada de mel i plomes, que té el seu trist inici en el fet que hi posaven el tontet del poble) que surt d'una capsa plena de plomes i ajuda a empastifar encara més el carrer; i les entitats tornen a organitzar els seus espectacles (a destacar, pel meu gust, el de Can Pistraus i el de la Medusa). Per descomptat, tothom surt disfrassat... o no, com jo, que habitualment reservo per diumenge!

Diumenge, el dia gran!

Diumenge comença ben d'hora, els comparsers van a buscar a casa a les comparseres sobre les 8 del matí, amb l'americana, el foulard creuat o l'armilla ben planxada, la barretina al cap i el farcell ple de quilos de caramels. I acaba tard, a la nit, despedint-se la parella (uns ben acaloradament, si en tenen la sort, d'altres amb dos petonets, també, si en tenen la sort).

I a les 9 del matí comença a sonar el Turuta, i els carrers s'omplen de música, de banderes, de colors, de comparses que salten i de caramels que volen (tonelades de caramels que volen). Els vilanovins i les vilanovines considerem el diumenge de comparses el dia gran, aquell que enerva els sentiments més nacionalistes de vilanovisme.

Molt recomenable viure'l! Tant des de dins com visualment des de fora.

Dilluns, dimarts i dimecres... la festa es va acabant, la intensitat de Carnaval no!

El dilluns l'inaugura el Vidalet i la seva festa del paperet, el darrer acte del Carnaval Infantil. Acte seguit surten les entitats a cantar pel carrer els Cors de Carnestoltes, sàtira local pura i dura!

El dimarts es redueix a intentar recuperar el Vidalot. L'acte del Carnaval que va més íntimament lligat a la disfressa i a la disbauxa i el descontrol. Malauradament, malgrat la recuperació els darrers anys dels Gegants de la Cuyna Vella, tot plegat es redueix al Ball de Vidalot a l'envelat.

I dimecres doncs a morir! Carnestoltes desapareix tant sobtadament com va "arrivar" el divendres. L'esgotament, el sexe, les substàncies il·legals... i l'arribada de la Quaresma pot amb ell i mor, però assenyalant amb la seva trempera que tornarà! Que l'any que vé tornarà.

I a Vilanova ho sabem bé que tornarà. Ni Franco el va aturar!

El Carnaval de Vilanova! El millor carnaval d'aquells que es fan i es desfan!

"Arriva" el Rei dels poca-soltes

2011-03-04T03:11:00.000-08:00

Avui arriba el rei dels poca-soltes... o el que és el mateix, avui rebem el nostre Rei.

Des d'avui i fins el dimecres, dia de la més que previsible mort de sa majestat el Rei Carnestoltes, ens convertim en monàrquics convençuts, oblidem la democràcia i ens submergim en un règim totalitari en el que qui regna és la disbauixa, l'absurditat, la gresca, la xerinola, els excessos (de menjar, de beure, de cardar, de ballar, de cridar, de saltar...), la música, la magnífica llefiscositat enganxifosa del terra de Vilanova, la revolució del soroll harmònic i no harmònic, el dormir poc, la transgressió sistemàtica, la sàtira local, la sàtira nacional i la sàtira mundial, la perversió de tot, la despreocupació, el descontrol...

I tots els poca-soltes i totes les poca-soltes de Vilanova, associats al voltant de les seves entitats del Carnaval, l'anem a rebre en un acte transgressor amb l'establishment establert en els 358 dies restants de l'any. Fins hi tot amb l'ortografia! Si, l'acte de rebuda del nostre rei s'escriu amb "v" i no pas amb "b"! l'Arrivo.

Es tracta del punt àlgid de la sàtira, l'essència del Carnaval de Vilanova, que basada en l'austeritat pressupostària versa de manera punyent i emprenyadora sobre l'actualitat local, nacional o d'on sigui. Les Entitats es disfressen amb una sola voluntat per encàrrec de qui van a rebre: tocar els gloriosos els que, menys per una setmana, manen!

L'Arrivo, com tot el Carnaval de Vilanova, l'organitza la Societat Civil. La Federació d'Associacions del Carnaval encarrega a una de les seves entitats la posada en escena al voltant d'una temàtica que l'entitat escull. Enguany és el torn dels Marítims!

Recordo anys en què Vilanova la situaven, de nou, en el Franquisme; Campanyes electorals a favor del Partit pel Carnaval; invasió d'hordes arrivolucionàries en contra d'un Carnestoltes que va preferir quedar-se a Sitges; tres Carnestoltes (un de blanc ...); morts prematures de sa majestat i judicis públics per decidir-ne el successor...

En fi, que l'Arrivo s'ha de viure, s'ha de veure, s'ha de regar, s'ha de contagiar i s'ha de gaudir!!!!

Avui l'humor va de caixes, bancs i d'aquestes coses

2011-03-04T03:10:00.000-08:00

Avui Dijous Gras

2011-03-03T03:52:00.001-08:00

I el Dijous Gras a Vilanova és sinònim de Xatonada i Merenga!!!!!

A les escoles els infants cuinen i mengen Xató (òbviament tothom també sap que el Xató és de Vilanova i la Geltrú - ni de Vilafranca, ni del Vendrell ni, per descomptat, de Sitges!-). A casa es menja Xatò i de postre merenga. A les entitats es sopa Xató. En resum, que quedem ben enxatonats!

Per cert, si el xató és de Vilanova el meu és el millor xató de Vilanova. Però això són figues d'un altre paner i ja en parlarem un altre dia.

I merenga. Avui a la tarda hi ha el primer acte del Caranaval Infantil. La Merengada. Files de nens i de nenes amb capalines, guiats per dues banderes, recorren el centre de la vila i les pastisseries empastifant-se de merenga, a l'espera de trobar-se tots i totes a la Plaça de la Vila en una darrera gran batalla de merenga disparada per uns surtidors.

Aquest acte continua a la nit. Les entitats del Carnaval es repten a batalles de merenga que finalitzen amb una nova batalla a la Plaça de les Cols.

Comença de debó el Carnaval!

Aquesta setmana és Carnaval

2011-03-01T07:33:00.000-08:00

I el Carnaval de Vilanova i la Geltrú és el millor Carnaval del món! Això tothom ho sap.

Aquesta setmana intentaré explicar a aquells que no el coneixen com és el Carnaval de Vilanova i la Geltrú a través d'imatges i petites explicacions dels actes principals o els que m'agraden més

Per començar penjo el cartell d'enguany i aquí trobareu el programa d'actes. Per si a algú li ve de gust venir a Vilanova a gaudir-ne.

I ja ho sabeu, per Carnaval Tot s'hi val!!!!!

Comunicat d'Esplac

2011-02-28T14:43:00.000-08:00

Esplais Catalans, Esplac critiquem el tractament que rep l'esplai per part d'alguns mitjans de comunicació, associant-lo a criteris mercantils i de prestació de serveis.

L'inici de la setmana blanca a les escoles catalanes ha portat a què diferents mitjans de comunicació, entre ells els de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, se'n fessin ressò. Les diferents notícies que han aparegut en els mitjans, han anat estretament lligades a la paraula 'esplai' com a 'serveis' educatius de lleure per distreure els infants durant tota aquesta setmana. A més a més, s'han fet declaracions on es vinculava directament la viabilitat del que s'anomenava 'esplai' a la conjuntura econòmica de crisi. Aquest tractament, lligat a la diversitat de moviments d’educació en el lleure al nostre país, porta a la coexistència de models i objectius diferents sota l’empara d’una mateixa denominació: l’esplai.

Tot i així, Esplais Catalans entenem que la prestació de serveis socioeducatius i l’associacionisme educatiu són dues coses que cal diferenciar. No concebem cap altra manera d'entendre l'esplai, sinó com a part d'aquest associacionisme educatiu de base, voluntari i popular. Els esplais treballem a partir dels valors de l’educació en drets dels infants, la laïcitat, el voluntariat, l’associacionisme, l’internacionalisme i l’amistat. Construïm una participació activa i democràtica de les persones en la presa de decisions, per esdevenir una escola de ciutadania compromesa amb la transformació social i el país.

Amb aquest comunicat, Esplais Catalans, volem fer arribar tant als mitjans de comunicació com a la societat en general, el nostre malestar pel tractament i la vinculació directe de l'esplai a criteris econòmics sense cap més funció que la prestació d'un servei. Demanem obrir espais de debat als mitjans de comunicació per explicar la vinculació històrica de l'esplai al moviment associatiu, educatiu i juvenil.

En cap cas volem desmerèixer o criticar la prestació de serveis socioeducatius, que entenem com a quelcom important i amb una funció social cabdal per a la societat, però que cal diferenciar de la tasca voluntària.

Aprofitem també per emplaçar als mitjans de comunicació a fer ressò de la Monifesta't, la Trobada de Monitors i Monitores d'Esplais Catalans, que celebrarem a Canet de Mar els propers 26 i 27 de març, on l'eix central girarà al voltant dels esplais laics, associatius i voluntaris.

A treballar amb bicicleta

2011-02-28T13:51:00.000-08:00

Anar a treballar amb bicicleta pot ser un hàbit absolutament quotidià. En el meu cas ho seria si treballès a Vilanova i la Geltrú, que és on visc. El fet és que no treballo a Vilanova, si no a l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, un poble de 1000 habitants de la comarca de l'Alt Penedès ubicat a l'est de Vilafranca del Penedès.

Ja a la primavera passada vaig començar aquest exercici d'anar a treballar amb bicicleta fent la ruta Vilanova-Sant Pere de Ribes-Les Colines-Sant Pere Molanta-Sant Cugat Sesgarrigues (uns 23 kms i mig). I per tornar, la ruta a la inversa.

Aprofito que a l'Ajuntament hi ha una dutxa i em puc permetre anar a treballar i tornar a casa amb bicicleta. Fer-ho em permet recordar anar a l'escola o a l'insti amb bicicleta i gaudir de l'esport que em té absorbit actualment. És, també, una magnífica manera d'aprofitar un viatge obligat per posar-te en forma.

Per il·lustrar-ho m'afegeixo a la moda dels components del Club Gespeta i Pa de Motllo de fotografiar les bicicletes en els respectius llocs de treball. He aprofitat que avui dilluns he tornat a anar a treballar amb bicicleta per fer les fotos.

Salut, bicicleta i Gespeta!!!!

L'actualitat en clau d'humor

2011-02-25T00:45:00.000-08:00

La secció del bloc En clau d'humor queda instaurada pels divendres.

Segurament serà visual i, de moment, no seré gaire original ja que cercaré entre les vinyetes dels diaris. Per la segona entrada de la secció he triat les dues d'en Ferreres al Periòdico corresponents als dies 23 i 24 de febrer. Parlen sobre les revolucions del nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà.

23- F

2011-02-24T14:07:00.000-08:00

A casa sempre m'han explicat que el dia 23 de febrer 1981 (jo tenia dos anyets i 9 dies), o l'endemà, a l'escoltar els trets de la Guàrdia Civil al Congrès dels Diputats per la televisió vaig baixar de la falda de la meva mare i em vaig refugiar sota del balancí en el qual estàvem asseguts.

El 23-F segueix tenint viaranys i racons desconeguts. De fet, jo no vaig entendre gaire res fins que no vaig llegir Anatomía de un Instante del Javier Cercas. De ben segur que les seves explicacions no convenceran a tothom, però es tracta d'un assaig magnífic per adquirir nocions del que va succeir i del perquè va succeir el que va succeir a la Carrera de San Gerónimo.

Jo el recomano. A mi em va agradar.

Matança a Libia

2011-02-24T13:39:00.000-08:00

És difícil escriure res davant els esdeveniments de Libia de la darrera setmana. Em suggereix repugnància i repulsió. No es pot tolerar la violència en cap cas, però per descomptat mai si s'exerceix contra la ciutadania que expressa, pacificament, la seva discordància amb un règim polític.

Max Weber definia Estat com l'entitat que té el monopoli sobre el legítim ús de la força física. Malament, però, quan els estats usen aquesta força contra la seva ciutadania quan aquesta es manifesta pacificament. Malament quan aquells qui haurien de garantir els seu dret universal a dissentir intenten sofocar el crit de denúncia amb bales o amb bombardeigs.

Seguint amb el marcatge de prop a alguna veu autoritzada per esbrinar què succeeix al nord d'Àfrica recomano la lectura de l'article que en Jordi Vaquer, Director de la Fundació CIDOB, va publicar el dia 22 de febrer al País.

Només espero que aquest episodi repugnant propiciï una gran caravana de bicicletes lliures que es dirigeixin directament a l'Escola d'aquí uns dies a Libia.

Eleccions a Cambres Agràries de Catalunya

2011-02-23T13:40:00.001-08:00

El diumenge passat es varen celebrar a Catalunya Eleccions a Cambres Agràries.

Què són les Cambres Agràries de Catalunya? Són corporacions de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar pel compliment de llurs finalitats. I són:

1).- Un instrument útil per a la celebració de les eleccions sindicals agràries. Tot i que les eleccions són a CA el resultat l’obtenen les organitzacions professionals agràries (OPAS)/sindicats agraris que es presentes a les mateixes mitjançant llistes tancades.
2).- Mecanisme per mesurar la representativitat de les OPAS/sindicats agraris a àrees territorials concretes. Així, per una banda, es consideren com més representatives, en l’àmbit de Catalunya, les OPAS que obtinguin el 10%, com a mínim, del total dels vots vàlids emesos en el procés electoral per a elegir els membres de les CA. Aquestes són les que exerceixen la representació institucional davant de les administracions públiques i davant altres entitats o organismes de caràcter públic que la tinguin prevista. Per l’altra banda, tenen la consideració d’OPAS més representatives en l’àmbit territorial respectiu, les que obtinguin almenys el 15% dels vots vàlids emesos en el procés electoral per a l’elecció de membres de les CA a fi d’ésser consultades per les administracions públiques.

En definitiva, es tracta d'una institució formada pels representants dels sindicats agraris que exerceix d'interlocutora davant de l'Administració, essencialment la de la Generalitat de Catalunya.

Per què explico tot això? Doncs perquè el dissabte vaig deixar plantats a les dues de la matinada a molts amics i moltes amigues al Mès Parròquia celebrant el meu aniversari perquè jo, l'endemà treballava per viabilitzar la celebració de les eleccions a Cambres Agràries en el municipi de Sant Cugat Sesgarrigues.

Aquestes eleccions es celebren a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i també de tots els ajuntaments dels municipis del país en els quals hi ha pagesos i pegeses censats. A Sant Cugat Sesgarrigues n'hi ha i jo era el treballador de l'Ajuntament en el qual li va recaure la responsabilitat de gestionar-les.

Quins resultats es varen produir? Els següents:

A Sant Cugat Sesgarrigues (participació del 100%; a un quart d'onze del matíhavien votat tots i totes):

Unió de Pagesos: 8 vots
ASAJA: 2 vots
JARC: 0 vots
URAPAC: 1 vot
Nuls: 2
Blancs: 2

A Catalunya (participació del 59,48%):

Unió de Pagesos: 9.591 vots - 59 representants
ASAJA: 2.706 vots - 15 representants
JARC: 4.100 vots - 23 representants
URAPAC: 697 vots - 0 representants

Queda constància, per tant, que no em vaig inventar unes eleccions per fer un dribling a la celebració del meu aniversari. A tots aquells i a totes aquelles que vau venir, només dir que s'acosta Carnaval i que Per Carnaval tot s'hi val!

Aprofundeixo en el Club Gespeta i pa de motllo

2011-02-23T05:30:00.000-08:00

Algun dissabte de tant en tant, i des del mes de setembre de 2010, he sortit amb bicicleta de carretera amb uns quants companys de Vilanova. La bicicleta, com ja he dit en algun altre post del bloc, m'inspira llibertat, i a més, quan la fas servir amb d'altra gent, també m'inspira companyonia i treball en equip.

De les sortides amb aquest grupet de companys n'hem volgut deixar constància tot redactant cròniques divertides de cada sortideta i deixar constància gràfica dels perfils i de les rutes i testimoni fotogràfic de tot plegat. Ho hem fet en un bloc que tinc enllaçat i que es diu Club Gespeta i Pa de Motllo.

M'agrada la llibertat que et dóna la bicicleta perquè en qualsevol moment la pots utilitzar. Aquest fet, afegit a què aconseguir una bicicleta és relativament senzill i poc costòs, li atorga un component d'esport popular i universal. També per això m'agrada.

Fixeu-vos si no al que fa en Buti cada divendres (us recomano la foto que ha penjat al bloc, no té preu). Treballa a Creu Roja de Barcelona i al matí carrega la bici al tren i al migdia, quan plega, es calça el culot i cap a Vilanova per les Costes del Garraf.

En fi, que visca la bicicleta i el Gespeta!!!!!

Contra l'avorriment una mica d'humor

2011-02-18T02:30:00.000-08:00

M'han fet una crítica al bloc. El teu bloc és avorrit, m'han dit.

Inauguro una nova etiqueta que s'anomenarà: En clau d'humor

I l'inauguro amb una vinyeta que aquesta crítica blocaire m'ha enviat. Analitza l'actualitat política italiana arrel dels escàndols de Sílvio Berlusconi.

El Moviment Laic i Progressista té nou president

2011-02-16T07:44:00.000-08:00

Ahir es va celebrar a Òmnium Cultural una nova Assemblea General del Moviment Laic i Progressista.

El que espera els Bàrbars i el que pensa que les idees no viuen sense organització han penjat el discurs del president sortint del MLP, en Raimon Goberna i una memòria visual del què ha estat el 2010 pel Moviment.

Del discurs del Raimon em permeto destacar el seu homenatge als pioners i a les pioneres (mai els agrairem prou els que hem arribat per darrera seu la seva empenta, recolzament i il·lusió). De la Memòria visual destaco precisament això, la visualització progressiva del Moviment, una mancança evident en els darrers anys.

Jo no vaig poder anar a l'Assemblea, però em permeto transcriure la carta que el nou president del Moviment, en Santi Castellà, ens va enviar a totes les persones dirigents del Moviment per reforçar i argumentar la seva candidatura. És un excel·lent document al voltant del lliurepensament, de la laïcitat, del progrès, del país i de com treballem aquests eixos en el MLP:

LA CATALUNYA LLIUREPENSADORA

I si Catalunya ha canviat? I si aquella realitat explicada sempre com a fractura entre la “Catalunya Catalana” i l'“Altra Catalunya” no fos real? I si la posthippista ideologia del “kumbayanisme” -amb radicals discursos de bonisme pel món, però legitimant sempre l’ordre benpensant a casa- no fos més que un engany dels de sempre per continuar manant? I si un país només pogués ser lliure amb aquella alquímica combinació entre llibertat individual de consciència i la construcció d’espais públics sobre els valors de la justícia i de l’equitat?

Potser la incapacitat, cada cop més freqüent, per explicar el que passa a la Catalunya real –els resultats electorals, les dues ànimes de les esquerres, el vot a l’àrea metropolitana de Barcelona, el suposat augment de les simpaties independentistes, la desafecció, la celebració del triomf de “la roja”, l’escàs entusiasme al carrer per la visita del papa retransmesa sovièticament per TV3,...- potser es deu a que intentem encaixar una realitat nova, plural, diversa i oberta en els vells esquemes conceptuals dels anys 80, creats com a discurs mitològic de la burgesia per mantenir quotes de poder en la seva transició del tardofranquisme al pujolisme. Potser Catalunya ja no és aquella Catalunya.

Des dels anys 90, diverses entitats juvenils vinculades a l’educació en el lleure – Esplais Catalans, Casals de Joves, Acció Escolta- es van confederar al voltant de la Fundació Ferrer i Guardia, i d’un ideari lliurepensador, articulant la formació de quadres amb la creació de l’Escola Lliure El Sol, generant el Grup Cooperatiu Entorn, la Xarxa d’Ateneus Laics i Progressistes, atraient a Cooperacció i la Fundació Terra, i articulant una ampli teixit de complicitats associatives –polítiques, sindicals, cooperativistes, en el lleure, de pensament, cíviques, i ciutadanes– com pot ser la Lliga per la Laïcitat, que tot plegat configura la realitat del Moviment Laic i Progressista.

Els propers dies, la maduresa i la consolidació del projecte permetran a aquest conjunt d’entitats –amb una base associativa de més de 17 mil membres- donar un nou salt cap endavant fent del lema que presidirà la seva Assemblea –La Catalunya Lliurepensadora- una proposta oberta d’entendre i de transformar Catalunya sobre els tres eixos d’acció que ens caracteritzen: la pràctica de la pedagogia lliurepensadora i l’educació amb valors; l’articulació associativa, cooperativista i ateneística; i el compromís ètic en la recerca de la felicitat individual. Retrobant a la Catalunya de la segona dècada del Segle XXI les paraules de Josep Anselm Clavé quan afirmava: Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços.

La Catalunya lliurepensadora: un nou relat per a la construcció dels discursos progressistes? Una proposta de debat obert per recompondre les aliances entre els actors més dinàmics de la societat catalana? Una forma de ciutadania cívica que ofereix un recorregut vital des de l’esplai o l’agrupament escolta, passant pel casal de joves, i continuant en l’ateneu i la cooperativa? L’educació en valors motor de la revolució sense passamuntanyes? El lliure pensament com arquitectura espiritual de la ciutat?

La Catalunya Lliurepensadora representa la idea de persones lliures, sense lligams esotèrics, a la recerca sempre complexa de la felicitat, des d’una llibertat no tràgica, d’una recerca feliç de la felicitat, dessacralitzada, oberta, d’espais compartits, de compromisos no totalitzadors, d’experiències enriquidores: una llibertat profundament laica. No aquella llibertat totalitzadora, romàntica, que ens abocava sovint a una esquizofrènica tendència creadora i destructora, eròtica i jupiterina, sobrecarregant-nos de responsabilitat en mig de la incertesa. Sinó una llibertat més, si em permeteu, procedimental. Una llibertat, com va dir Fernando de los Rios interpel·lat per Lenin, amb el “Llibertat, per a què?” que obtingué com a resposta simple “llibertat per a ser lliures”. Doncs bé el Moviment Laic i Progressista, que arriba a aquesta renovadora Assemblea, és principalment un espai de llibertat, és un projecte pedagògic en acció de la llibertat, és un nexe de persones que fan de la política de la llibertat i de la seva pedagogia, la seva referència ètica. Una eina de la construcció oberta i dialogada d’un espai públic més proper a la idea de fer possible la lliure realització personal.

Santi Castellà

Patró de la Fundació Ferrer i Guàrdia

Candidat a al Presidència del Moviment Laic i Progressista

Tuníssia ja no surt al Telenotícies

2011-02-11T05:22:00.000-08:00

Un mes enrera tots els telenotícies es feien ressó de la situació de "revolta" - amb tots els matisos i cauteles del terme, no fos cas que decidissin suspendre'm l'assignatura de Política Comparada que acabo d'aprovar- que vivia Tuníssia.

Avui, del país que va encendre aquesta onada "revolucionària" que s'ha estés a Egipte - que capitalitza l'atenció mediàtica actualment -, Iemen i d'altres, ja no en parla ningú. En quina situació es troba?

Per saber de Tuníssia fer un seguiment de la seva situació política us recomano que llegiu aquesta entrevista que el diari El Punt li fa al Director de la Fundació CIDOB, en Jordi Vaquer.

En Jordi és Doctor en Relacions Internacionals a la London School of Economics and
Political Science (Londres – Regne Unit), i jo el vaig conéixer participant en el Triangle Jove del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya que es va fer al Masnou. Va ser president d'Acció Escolta de Catalunya quan jo ho era d'Esplais Catalans (Esplac). Em va succeir a la presidència del Moviment Laic i Progressista.

Total, que recomano l'entrevista pel contingut i perquè el Jordi és un crack de les relacions internacionals i perquè mola recomanar a qui coneixes quan s'ho mereix.

La Catalunya Lliurepensadora

2011-02-10T07:16:00.000-08:00

El dia 14 de febrer es cita a la Catalunya Lliurepensadora a l'Assemblea del Moviment Laic i Progressista a la seu d'Òmnium Cultural.

Actius per Vilanova i la Geltrú

2011-02-10T06:56:00.000-08:00

Ahir al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú es va presentar un Manifest impulsat per un centenar de ciutadans que sota el lema Units per VNG/Actius per VNG dóna suport a la candidatura del Joan Ignasi Elena, en Natius, a liderar des de l'Alcaldia de Vilanova i la Geltrú la ciutat pels propers 4 anys. Heus aquí el Manifest:

Ens agrada viure a Vilanova i la Geltrú. Molts vilanovins i vilanovines pensem d’aquesta manera. I ens sentim orgullosos de viure en una ciutat com la nostra. Govern i oposició municipal viurien al marge de la realitat si aquesta satisfacció se l’atorguessin en exclusiva i de manera autocomplaent com un mèrit propi. L’anem fent entre tots i totes.

Som conscients que la política viu temps difícils i que el més senzill seria quedar-se a casa i renunciar a qualsevol intent d’implicació pública en els afers col•lectius. Però creiem que Vilanova i la Geltrú mereix el compromís de tothom. Mereix l’esforç desinteressat d’aquells ciutadans i ciutadanes que creiem que només amb el treball conjunt podrem continuar millorant encara més la nostra qualitat de vida i no restar al marge de la construcció d’un futur millor per a la nostra ciutat.

Ens fa il•lusió vèncer l’apatia que hi ha envers la política i acompanyar l’actual alcalde Joan Ignasi en la tasca de construir aquest futur donant-li el nostre suport. No és un xec en blanc. Val a dir que la seva gestió ha estat fins ara un bon aval. Ha estat un digne representant dels anhels dels vilanovins i vilanovines, però restarem amatents en tot allò que ens ha seduït. Avui, des de la sensatesa, ningú no ho pot negar: Vilanova i la Geltrú està millor que ara fa quatre anys. Hem millorat amb la transformació urbana, amb la Rambla com a artèria fonamental de la ciutat i principal paradigma; i hem millorat amb l’accent posat en les polítiques d’educació, de cultura, de serveis socials, de dependències, de salut...

Es tracta d’una manera d’entendre la ciutat que passa inequívocament per mantenir aquesta elevada qualitat de vida. És una qualitat de vida no lligada exclusivament als aspectes econòmics, sinó a un estil de vida que té molt a veure amb la tranquil•litat i el ritme pausat combinat amb el fet de gaudir de la ciutat activament. Ens agrada tenir una Vilanova i la Geltrú per passejar i per poder relacionar-nos amb els altres a través dels espais públics o de la seva xarxa social, cultural, esportiva, econòmica... Ens agrada aquesta ciutat. És una ciutat que ens permet poder viure i treballar amb major serenitat. I és en aquest punt on creiem que Joan Ignasi Elena ha estat notablement actiu i eficaç: ens ha acompanyat amb la seva actitud i gestió en aquesta manera d’entendre la ciutat i la seva particular identitat i personalitat. Ha sabut escoltar. Però ni tot està fet ni tot és fantàstic.

No es tracta de fer ara un programa polític alternatiu. Aquest no és el nostre paper. Som gent de Vilanova i la Geltrú. Perquè creiem que també des d’aquesta posició es pot ser útil en la construcció del futur de la nostra vila. Creiem que en el proper mandat estarem davant d’un gran repte: el repte d’impulsar una veritable marca de ciutat que esdevingui una extraordinària oportunitat de progrés, un salt qualitatiu que ens permeti situar Vilanova i la Geltrú en el mapa com la ciutat emergent que és. Els fonaments d’aquesta marca de ciutat ja estan fets en bona part i l’empremta de l’actual alcalde i el seu equip creiem que ha estat d’un alt valor afegit. Amb modèstia, sense messianismes ni sorolls, amb eficàcia. Volem que Joan Ignasi Elena continuï liderant aquesta nova i seductora etapa que s’obre a Vilanova i la Geltrú. I li demanem que compti amb tothom.

Creiem que Vilanova i la Geltrú té molt camí a recórrer. L’enorme transformació que ha viscut els darrers temps ens dóna moltes oportunitats i ara cal posar-les al servei de l’activitat econòmica, del comerç, del turisme i també de la convivència i la tolerància i del respecte i la protecció a tots els éssers vius. Pel que som i pel que podem ser, per això tenim ambició per Vilanova i la Geltrú. Perquè creiem en ella, perquè sabem de les seves possibilitats.

Per això estem actius per Vilanova i la Geltrú. Actius amb Joan Ignasi Elena.

Jo ja m'hi he adherit!

Club Gespeta i Pa de Motllo

2011-02-03T03:22:00.000-08:00

A voltes amb la Bicicleta, alguns dissabtes al matí surto amb bicicleta amb una tropa de Vilanova i la Geltrú que conjuntament hem creat el bloc Club Gespeta i Pa de Motllo.

Si us agrada la bicicleta aquí trobareu les nostres etapes i les cròniques en clau d'humor de les sortides.

Jo en una sortida passada per aigua. Ja veieu que la meva indumentària és molt retro.

Salut i Gespeta!

Primera Sortida amb bicicleta en el Bloc

2011-02-02T13:19:00.000-08:00

Avui a la Comarca del Garraf ha fet un dia ben assolellat. Ho he aprofitat per fer una visita llampec al Pantà de Foix.

He plegat de treballar, m'he afanyat a arribar a casa i agafar la bici. Eren les 4 i he decidit, malgrat que feia prop de dos mesos que no agafava la bici, intentar fer els 10kms que hi ha des de Vilanova fins el pantà el més ràpid possible ja que a les 5 havia d'anar a recollir els nanos a l'Escola. Al final he aconseguit tornar a ser a casa a 3/4 de 5.

En resum, 20 kms per començar a una mitja de 24 i escaig Kms/h.

El detall maco, el pantà està tant ple que sobreixeix i el Foix baixa fins a Lurdes i Rocacrespa. Això em porta uns records magnífics de quan hi passàvem els estius amb la meva família. Ja en parlarem de Rocacrespa en el bloc, una altra magnífica escola.

PS: no penjo el recorregut ni el perfil perquè és una mica tristoi fer només 20kms.

Orgull Laic

2011-02-01T07:42:00.001-08:00

Ja fa més d'un any que no sóc President d'Esplais Catalans (Esplac) i uns quants més que no ho sóc del Moviment Laic i Progressista, però segueixo vinculat a aquest Moviment. Avui el MLP i les seves entitats de base associativa presenten l'Orgull Laic, un projecte que es va iniciar quan encara era a Esplac.

L'Orgull Laic és una campanya que ha donat com a fruit un manual que pretén ajudar les associacions a assolir els seus objectius en els àmbits de reconeixement social, espais i locals associatius i finançament.

Els bàrbars que estan convençuts que les idees no viuen sense organització que encapçalen la secretaria tècnica del MLP ja me'l van ensenya fa uns dies i la veritat és que val molt la pena.

Enhorabona per la Campanya! La trobo enormement interessant!

Inici de bloc

2011-02-01T07:16:00.000-08:00

Avui inicio el meu bloc.

Fa dies que l'estic preparant i, malgrat que encara no és a punt del tot m'he decidit a escriure els interessos que hi tinc.

Comencem pel títol del bloc A l'Escola amb bicicleta. En els meus records d'infantesa a l'escola hi he anat amb bicicleta. Recordo circular pels carrers de Vilanova i la Geltrú assentat a la cadireta de la bici del meu pare; recordo el primer dia que vaig anar a escola amb la meva pròpia bicicleta (els frens no anaven gaire bé i baixant un pas subterrani de la via de tren em vaig estampar contra la paret); recordo les anades i vingudes amb una bici de cross fins a l'escola i del dia que me la varen voler robar (vaig acabar evitant el robatori posant-me a plorar enmig del carrer); recordo com anava amb bicicleta a l'Institut amb la primera bicicleta de ciclisme.

La bicicleta m'ha acompanyat a l'Escola. Fins hi tot aquests dies que he tingut examens a Barcelona he optat per anar-hi amb bicicleta (una plegable que tinc i que he carregat al tren). La bicicleta m'ha acompanyat a la Llibertat... perquè a la llibertat s'hi arriba des de l'Escola.

Òbviament m'interessa l'Escola, vaja, l'educació. Penso que l'educació és dels àmbits més importants, si no el més important, de la nostra societat. I a mi a l'Escola em van ensenyar a ser lliure. Parlaré de l'escola i el que aquest àmbit envolcalla de manera transversal (política, ciutadania, civisme, idees, laïcitat, associacionisme...).

I si a la llibertat s'hi arriba des de l'Escola i a l'escola s'hi va amb bicicleta, a la llibertat s'hi arriba, també, amb bicicleta. M'agrada la bicicleta. De fet, durant el darrer any m'he adonat que estimo la bicicleta. Així doncs parlaré de la bicicleta i dels meus avenços des que fa poc menys d'un any la vaig redescobrir.

Si ho desitgeu em podeu seguir per aquest bloc. Si ho voleu podeu compartir amb mi les vostres vivències i convenciments. Si ho voleu podeu dissentir del què hi escric. Obro una finestra a aquest món de les TIC's.